Aquest noi ho fa molt bé, i a més és de Vilanova. La primera cançó que va cantar a una gala era molt lenta però ja se li veu que té molt bona veu.
Tot i que no sóc seguidora diària del programa OT he vist la seva actuació i no està gens malament. Sembla que ja té una carrera encetada (ballarí als musicals Hoy no me puedo levantar i a Jesucristo Superestar), i la veritat és que es nota molt quan algú és professional.
Sort per aquest vilanoví i……… a veure si un dia d’aquest la Martona s’anima!
A l’Anna li encanta la llimona, li encanta la sal, i aquesta cançó de la Julieta Venegas que ja sap cantar…
Con limón y sal - Julieta Venegas
Tengo que confesar que a veces
no me gusta tu forma de ser
luego te me desapareces y no entiendo muy bien por qué
no dices nada romántico cuando llega el atardecer te pones de un humor extraño con cada luna llena al mes.
Pero a a todo lo demás le gana lo bueno que me das sólo tenerte cerca siento que vuelvo a empezar.
[Estribillo:]
Yo te quiero con limón y sal, yo te quiero tal y como estás,
no hace falta cambiarte nada,
yo te quiero si vienes o si vas,
si subes y bajas y
no estás seguro de lo que sientes.
Tengo que confesarte ahora
nunca creí en la felicidad
a veces algo se le parece, pero
es pura casualidad.
Luego me vengo a encontrar con tus ojos y me dan algo más
solo tenerte cerca siento
que vuelvo a empezar.
don’t worry be happy…. em sembla que canten “els de dalt” cada dia…. però jo, sí que em preocupo…
És llastimós anar a treballar cada dia i comprovar com mentres uns treballen a “destajo”, uns altres despareixen durant tot el dia sense que ningú sàpiga a qué es dediquen i sense que ningú no els hi demani explicacions, veure com hi ha cada cop més caps pensants i menys gent que treballi i tregui la feina de veritat, veure com gent què en sap molt de la seva feina es veu arraconada i sense possibilitat d’ascendir perquè han hagut de col·locar a algú altre que cobrava més en algun altre lloc i que entra a un departament del que no sap res amb la responsabilitat de tenir una gent al seu càrrec que sí que saben com van les coses i a quin no li han donat la possibilitat de promocionar-se. Realment patètic batallar amb el dia a dia quan saps que ningú no et reconeixerà la feina ben feta, perquè ha arribat un moment en que crec que els caps estan més preocupats per altres coses més superficials que no pas per tenir una bona, professional i satisfeta plantilla.
Jo personalment estic orgullosa de ser funcionària, de com he arribat a ser-ho, amb el meu propi esforç i sense cap endoll, i de com treballo amb esforç i voluntat de tirar les coses endavant. Però realment entenc que la gent en general tingui un mal concepte dels funcionaris perquè el funcionament de l’administració pública deixa molt que desitjar.
Estic cansada, esgotada diria… necessito veure la llum al final del túnel, queden pocs dies per canviar de vida…
Aquesta cançó de la Luz Casal em dóna tranquilitat i en fa imaginar un dia millor:
Un nuevo dia brillará - Luz Casal
El horizonte se perfila oscuro, sin opción
dos cuerpos que antes fueron uno
rompen esa unión
Dejaron paso a la indiferencia y decepción
Ya sé que era parte
de un acuerdo efímero Quiero ver el rojo del amanecer
un nuevo día brillará
se llevará la soledad Quiero ser el rojo del amanecer
el sol de nuevo brillará
se llevará la soledad
que en mí se quiere instalar
Acuden a mi mente imágenes de ti, de mí
Son tan intensas y reales
que me hacen sufrir
No sé cómo consigo soportar la situación
de un juego con final previsto
entre tú y yo Quiero ver el rojo del amanecer
un nuevo día brillará
se llevará la soledad
Quiero ser el rojo del amanecer
el sol de nuevo brillará
se llevará la soledad.
Recordo quan era petita, i només hi havien dos canals de televisió, que la nit que feien Eurovisión era un gran esdeveniment a casa. Tothom anxovat al sofà empassant-se totes les cançons i no perdent detall fins al final del concurs. Nosaltres sempre feiem una porra per veure qui guanyaria i cada vegada que cantava un país tota la família el puntuava. És una d’aquelles imatges de la infancia que tinc gravada al record. Inolvidable Remedios Amaya amb “quien maneja mi barca” i cantant descalça…, inovidable Sergio Dalma “bailar pegados”…
Però Eurovisión ja fa molt de temps que va perdre l’oremus i ara finalment el que ens faltava, un actor còmic que vol fer una gràcia i van i el trien per competir per Espanya… quan em va dir m’ha sogre que aquest any hi participaria un col·laborador del Buenafuente vaig pensar que era una broma, però no… encara estic perplexa.
Aquí teniu la mostra del pròxim rídicul d’Espanya a Eurovisión, però veient com van les coses és possible que sigui el guanyador, qui sap!
