Una cançó que quan l’escoltes, a banda de ser divertida, reflexa allò que en alguna ocasió ens ha passat a tots… interessant…
Som tots uns degraciats – Estanislau Verdet
No hi ha tinta a l’impressora.
Em pica l’etiqueta del jersei
i el meu bicing sempre està buit.
Les preguntes del meu grup de trivial són més difícils
i el Joan s’ha acabat els crispies bons.
El meu peix sempre té espines
i el carro del súper mai em va recte
i no veig be la pissarra, profe,
la fruitera em diu senyor i la veïna em diu nen.
Són coses de les que ens solem queixar.
I és que sempre falla tot p’algun costat.
I és que som tots uns desgraciats, tot ens passa a nosaltres i als demés no tant.
Putos mosquits que sempre em piquen a mi
i amb aquest pastitxo i no hi ha paper de vàter (puta llei de Murfy).
Quan em queixo d’algo els altres sempre ho tenen molt pitjor
i quan explico algo bo ells sempre molt millor.
He tornat a sortir amb l’inalàmbric en comptes del mòbil.
Quan suco galetes es desfan i cauen just abans d’arribar a la boca
i el meu DVD no llegeix res.
Són coses de les que ens solem queixar.
I és que sempre falla tot p’algun costat.
I és que som tots uns desgraciats, tot ens passa a nosaltres i als demés no tant.
