A l’Ajuntament… Don’t worry, be happy…

don’t worry be happy…. em sembla que canten “els de dalt” cada dia…. però jo, sí que em preocupo…

És llastimós anar a treballar cada dia i comprovar com mentres uns treballen a “destajo”, uns altres despareixen durant tot el dia sense que ningú sàpiga a qué es dediquen i sense que ningú no els hi demani explicacions, veure com hi ha cada cop més caps pensants i menys gent que treballi i tregui la feina de veritat, veure com gent què en sap molt de la seva feina es veu arraconada i sense possibilitat d’ascendir perquè han hagut de col·locar a algú altre que cobrava més en algun altre lloc i que entra a un departament del que no sap res amb la responsabilitat de tenir una gent al seu càrrec que sí que saben com van les coses i a quin no li han donat la possibilitat de promocionar-se. Realment patètic batallar amb el dia a dia quan saps que ningú no et reconeixerà la feina ben feta, perquè ha arribat un moment en que crec que els caps estan més preocupats per altres coses més superficials que no pas per tenir una bona, professional i satisfeta plantilla.

Jo personalment estic orgullosa de ser funcionària, de com he arribat a ser-ho, amb el meu propi esforç i sense cap endoll, i de com treballo amb esforç i voluntat de tirar les coses endavant. Però realment entenc que la gent en general tingui un mal concepte dels funcionaris perquè el funcionament de l’administració pública deixa molt que desitjar.